Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 25 de novembre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 25 de novembre. Mostrar tots els missatges

dilluns, 23 de gener del 2017

25N en IES La Encantá de Rojales










Manifiesto escrito y leído por las alumnas/os del IES “La Encantá” de Rojales en el acto reivindicativo del 25-11-2017
Un alumno:
En el 2015, solo en España, se presentaron más de 129.000 denuncias por violencia de género. Se estima que denuncian solo 3 de cada 10 mujeres, por lo que habrían sufrido maltrato 2,5 millones de mujeres en España en 2015. Al menos 64 de esas mujeres fueron asesinadas y en 2016 ya han sido asesinadas 44 por sus parejas dejando huérfanos a 20 menores.

Las cifras están ahí. No podemos quedarnos de brazos cruzados. No podemos mirar hacia otro lado cuando sabemos que un hombre está haciendo sufrir a una mujer por el hecho de ser una mujer. No debemos ser cobardes ni bajar los ojos ante la mirada de las víctimas. 

Detrás de cada caso de violencia de género hay varias historias: está la biografía de una mujer que la padece y sufre e incluso muere; está la biografía de sus hijos y sus hijas que han sido testigos de ese maltrato o que han perdido a su madre (más de 50 huérfanos en 2015), está el dolor de sus familiares y está la historia del fracaso de una sociedad

Cada víctima no solo es una pérdida irreparable: es una vergüenza imperdonable que pesa sobre nuestra conciencia. Todas las personas tenemos la obligación de acabar con las conductas violentas dentro de nuestras familias y de nuestro entorno.
A la violencia machista hay que mirarla a la cara y tenemos que hacerlo ¡Ya!. 


Por eso los alumnos y alumnas de secundaria del IES La Encantá queremos asumir estos compromisos:
  • Tendré siempre presente que las personas, mujeres y hombres, somos iguales en derechos, en oportunidad de elegir y en capacidad de decidir.
  • Seré libre para decidir mi vida, sin que ser hombre o mujer me impida elegir lo que deseo.
  • Rechazaré acciones, comentarios o chistes que ridiculicen la imagen de las mujeres o su discriminación.
  • Apoyaré a las mujeres en su lucha contra la violencia y me solidarizaré con las mujeres que la padezcan
  • Rechazaré cualquier tipo de violencia 
  • Aprenderé que la violencia nunca soluciona los problemas y me esforzaré por resolver pacíficamente los conflictos.


UNA ALUMNA:

Parece mentira que todavía hoy, en pleno siglo XXI, ninguna sociedad, tampoco la nuestra, haya conseguido erradicar ese otro terrorismo que se da en el ámbito familiar.
40 historias que estaban escribiéndose, 40  proyectos de vida arrebatados…Tenemos que acabar con esa lacra. Y es cosa del Estado, de las administraciones, de la justicia…pero también de cada uno de nosotros.
El abuso, la tiranía, el uso del miedo ejercido por personas de las que cabría esperar cariño y respeto, configuran una realidad especialmente grave, especialmente indigna y despreciable.

Queremos deciros a las chicas adolescentes de este centro, que seáis dueñas de vuestras vidas y de vuestros sentimientos, que no dejéis que un agresor os controle, que nadie os impida ver a vuestros amigos y amigas, que no consintáis que os mire el móvil y quiera saber en cada momento qué estáis haciendo, que nunca toleréis que os ridiculicen, que siempre seáis vosotras mismas. 

Estudiar y saber mucho os ayudará a desarrollar vuestra autonomía personal y vuestra independencia. Y también queremos deciros a vosotros, chicos adolescentes de este centro, que si tratáis siempre bien a las personas, os mostráis sensibles , respetáis a las mujeres, sus decisiones, opiniones, criterios, gustos y deseos…  Si; si hacéis eso, seréis “hombres de verdad” más felices y ayudaréis a la felicidad ajena.

Tenemos que empezar a ver luz al final de este túnel y es desde aquí, desde la educación tiene que darse ese cambio de mentalidad, esa transformación de la realidad  que nos lleve a una sociedad más justa, más igualitaria, más humana…que nos lleve a ser mejores ciudadanos y mejores personas; en definitiva a una sociedad más libre.

Damos paso al nombramiento de mujeres asesinadas por violencia de género en lo que llevamos de año y para finalizar el acto el grupo de “Taller de Guitarra del IES La Encantá” tocará la canción “Que nadie” de Manuel Carrasco y Malú.



diumenge, 27 de novembre del 2016

Activitats IES Beatriu Fajardo de Mendoza Benidorm





























MANIFEST DIA 25 DE NOVEMBRE. 
DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE 
Hui, 25 de novembre Dia contra la violència masclista, desgraciadament un any més comprovem com a pesar que teòricament la violència de gènere és rebutjada des de tots els àmbits, és encara una xacra endèmica que ens segueix colpejant. 
 La violència contra la dona -especialment l'exercida per la seua parella i la violència sexual- constitueix un greu problema de salut pública i una violació dels drets humans de les dones. 
 Les xifres recents són molt alarmants, a nivell mundial indiquen que al voltant d'una de cada tres (35%) en el món, han patit violència física i/o sexual de parella o violència sexual per tercers en algun moment de la seua vida. 
 La majoria d'aquests casos són violència infligida per la parella. A tot el món, quasi un terç (30%) de les dones que han tingut una relació de parella refereixen haver patit alguna forma de violència física i/o sexual per la seua part. A més a més un 38% dels assassinats de dones que es produeixen en el món són comesos per la seua parella. 
 Les dades en l’estat espanyol són molt dures: 39 dones han sigut assassinades per violència de gènere des de l’1 de gener de 2016 fins hui. I si sumem les dones no tenien una relació familiar amb els seus assassins la xifra augmenta a 89 dones assassinades per ser dones. I no cal oblidar les 4 xiquetes assassinades en aquestos 11 mesos. 
 Les violències masclistes són un problema estructural d’origen sociocultural; el trobem a l'escola, al treball, al carrer, als mitjans de comunicació, dins de les nostres llars.
 Per tant, és necessari un canvi de mentalitat i de conducta per eradicar-lo, i no només avui, sinó cada dia de l’any. Violència és tot ús de la força per a obtenir una fi. Tant de forma explícita: amenaces, agressions, abusos. Com de forma subtil: micromasclismes, humor sexista o xantatges emocionals. 
 La violència física suposa la màxima expressió de la violència masclista vers les dones, però no és més que la punta de l’iceberg d’una piràmide de diferents formes d’opressió. A sota, tota una sèrie de diferents mecanismes de les violències masclistes, que prenen un caràcter més subtil i invisible, ens coaccionen dia a dia a la feina, al carrer, a casa...Mecanismes que estan totalment normalitzats i, per tant, socialment tolerats: mirades, insults, menyspreu, control, espiar, fer callar, expressions com “estàs boja, histèrica, exagerada”, desautoritzar, desvalorar, la culpabilització. 
 Sense consentiment és una agressió. 
 Amb aquest manifest defensem la igualtat de gèneres i l'apoderament de la dona. No es pot seguir silenciant ni les actituds ni la violència masclista. Demanem que les administracions agiliten les accions judicials i els tràmits per a perseguir aquesta violència, donant respostes immediates. La prevenció implica conscienciar, mobilitzar i educar. Encara que volem agrair l'esforç d'autoritats i centres compromesos amb aquesta lluita contra la violència, és una tasca social seguir denunciant i fent visible aquest terror que comporten les actituds masclistes.







divendres, 25 de novembre del 2016

25 DE NOVEMBRE : DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE


La violència de gènere és una mostra de la forma que s’ha utilitzat i segueix utilitzant-se en molts ambients per a resoldre els conflictes: imposició de la voluntat d’una de les parts per la força.
També és un intent de conservar el poder i la  dominació en una relació que potser va començar entre iguals però que ha arribat a ser de dominador i dominada.
  La primera apreciació és que la violència s’estableix entre gèneres que tenen diferent status social: les dones apareixen en l’imaginari col·lectiu com passives, dèbils, han de ser  controlades per la parella masculina, tenen menys iniciativa, estan disposades a acceptar les condicions que se li dicten, i per tant poden ser dominades.
   Estes situacions tenen un component educatiu de  formació personal i social al llarg de tota la infancia, adolescència i joventut, i un component socioeconòmic basat en l’expectativa de guanyar sous baixos, tindre treballs en pitjors condicions laborals, etc.
  Volem, per tant,  avançar cap a una societat on cap persona se sente dominada per altres, i on ningú siga capaç de pensar que pot actuar amb violència sobre els demés, però per això caldrà que ens plantegem la necessitat de posar de manifest que el camí ha d’anar al menys en dues direccions:
 -Posar en marxa en el sistema educatiu, en les famílies i en les activitats educatives no formals alternatives a l’ús de la violència, que  ensenyen a  resoldre els conflictes de formes alternatives, aprenent a pactar acords i desacords, i fer palès que les relacions personals tenen més possibilitats que tu guanyes-jo perd o al contrari. Hem de treballar per que tots aprenguem a viure el conflictes sense arribar a l’agressió, sense buscar l’aniquilació de l’altra persona, canviant la idea que hi ha parcel·les de poder adjudicades pel fet de ser home, ser la part masculina de la parella, o ser el líder mató de la classe.
- Hem de treballar per canviar la situació de discriminació socioeconòmica de les dones, posat que la independència econòmica, la capacitat per augmentar la segurització personal, l’empoderament personal i laboral, ajuda a millorar l’autoestima personal, i no acceptar cap relació de dominació imposada, o que en principi no va ser  imposada però que amb el temps s’ha degradat en perjudici de la dona.
Com a sindicat tenim tasques importants que fer, visibilitzant i acompanyant en totes les situacions on haja dones que tinguen sous i condicions de treball discriminatòries, on haja condicions de treball injustes o que perjudiquen a les dones com és el tema sense resoldre dels permisos de maternitat diferenciats per a dones i homes.
 Per altra banda, exigim a l’administració educativa  que destine recursos per formar al professorat dels centres educatius en els temes assenyalats, i a la resta d’administracions per atendre a les famílies que pateixen violència i volen buscar solucions abans d’arribar a situacions irreversibles.
  A més recolzem  totes les campanyes que treballen per fer una societat més equilibrada, comptant amb dones i homes que  busquen la justícia social i la resolució no violenta dels conflictes en tots els àmbits, el personal i també el social i entre Estats.
En aquestes tasques volem comptar amb totes les persones treballadores. Compten també amb tu.

   

dijous, 26 de novembre del 2015

Més activitats fetes en IES al voltant del dia 25N

IES LA ENCANTÁ DE ROJALES









IES MIGUEL HERNÁNDEZ ALICANTE







HOSPITAL PROVINCIAL DE CASTELLÓ


A COCENTAINA





ALTRES IES