MANIFEST DIA 25 DE NOVEMBRE.
DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Hui, 25 de novembre Dia contra la violència masclista, desgraciadament un any més comprovem com a pesar que teòricament la violència de gènere és rebutjada des de tots els àmbits, és encara una xacra endèmica que ens segueix colpejant.
La violència contra la dona -especialment l'exercida per la seua parella i la violència sexual- constitueix un greu problema de salut pública i una violació dels drets humans de les dones.
Les xifres recents són molt alarmants, a nivell mundial indiquen que al voltant d'una de cada tres (35%) en el món, han patit violència física i/o sexual de parella o violència sexual per tercers en algun moment de la seua vida.
La majoria d'aquests casos són violència infligida per la parella. A tot el món, quasi un terç (30%) de les dones que han tingut una relació de parella refereixen haver patit alguna forma de violència física i/o sexual per la seua part. A més a més un 38% dels assassinats de dones que es produeixen en el món són comesos per la seua parella.
Les dades en l’estat espanyol són molt dures: 39 dones han sigut assassinades per violència de gènere des de l’1 de gener de 2016 fins hui. I si sumem les dones no tenien una relació familiar amb els seus assassins la xifra augmenta a 89 dones assassinades per ser dones. I no cal oblidar les 4 xiquetes assassinades en aquestos 11 mesos.
Les violències masclistes són un problema estructural d’origen sociocultural; el trobem a l'escola, al treball, al carrer, als mitjans de comunicació, dins de les nostres llars.
Per tant, és necessari un canvi de mentalitat i de conducta per eradicar-lo, i no només avui, sinó cada dia de l’any. Violència és tot ús de la força per a obtenir una fi. Tant de forma explícita: amenaces, agressions, abusos. Com de forma subtil: micromasclismes, humor sexista o xantatges emocionals.
La violència física suposa la màxima expressió de la violència masclista vers les dones, però no és més que la punta de l’iceberg d’una piràmide de diferents formes d’opressió. A sota, tota una sèrie de diferents mecanismes de les violències masclistes, que prenen un caràcter més subtil i invisible, ens coaccionen dia a dia a la feina, al carrer, a casa...Mecanismes que estan totalment normalitzats i, per tant, socialment tolerats: mirades, insults, menyspreu, control, espiar, fer callar, expressions com “estàs boja, histèrica, exagerada”, desautoritzar, desvalorar, la culpabilització.
Sense consentiment és una agressió.
Amb aquest manifest defensem la igualtat de gèneres i l'apoderament de la dona. No es pot seguir silenciant ni les actituds ni la violència masclista. Demanem que les administracions agiliten les accions judicials i els tràmits per a perseguir aquesta violència, donant respostes immediates. La prevenció implica conscienciar, mobilitzar i educar. Encara que volem agrair l'esforç d'autoritats i centres compromesos amb aquesta lluita contra la violència, és una tasca social seguir denunciant i fent visible aquest terror que comporten les actituds masclistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada